TicSalut
Generalitat de Catalunya - Departament de Salut
Inici > Actualitat > Notícies

← Tornar a llistat de notícies

19-12-2017

Seguir potenciant la connexió i l’intercanvi de dades entres salut i social; un dels pròxims reptes extrets de l'informe del Mapa de Tendències 2017

Per primera vegada l'informe inclou la visió dels responsables de sistemes d'informació de les àrees bàsiques de serveis socials

Per 10è any consecutiu, la Fundació TIC Salut Social ha presentat els resultats de l’enquesta Mapa de Tendències 2017, una enquesta que s’elabora seguint l'encàrrec del Departament de Salut amb l’objectiu de conèixer la implantació i ús de les TIC en les entitats proveïdores del Sistema Públic de Salut Català (SISCAT) i que enguany, per primera vegada, ha comptat amb els responsables dels Sistemes d’Informació de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials.

El Mapa de Tendències és un estudi que interpreta les principals tendències internacionals que estan modificant els models tradicionals de la sanitat tant des d'un enfocament tecnològic com des de la perspectiva dels canvis organitzatius i individuals que tenen lloc a través de les TIC en l'àmbit de la salut. En aquesta edició, coincidint amb el canvi de nom de la Fundació, que engloba també la part de serveis socials, l'informe fa un pas més enllà i prova de copsar la visió dels responsables dels Sistemes d’Informació de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials, on s’ha rebut un 35% de nivell de resposta com també consolida l’enquesta adreçada als Responsables d’Atenció a la Ciutadania, la qual l’any 2016 es va iniciar com a pilot i ha arribat a un 50% de resposta per part de les Entitats.

Resultats de l'informe

Pel que fa a l’informe 2017 de l’enquesta adreçada als Responsables de Sistemes d’Informació, s’ha assolit un 94% de nivell de resposta per part de les Entitats del SISCAT que han participat.

Com a resultats més rellevants, referent a l’ús de les eines de mobilitat caldria destacar l’increment del 10% en l’hospitalització domiciliària, l’atenció continuada de l’Atenció Primària i el PADES de l’Atenció Sociosanitària.

Pel que fa a les solucions de Sistemes d’Informació, gairebé el total d’entitats han comentat que mantenen un grau de satisfacció positiu. Com també analitzant les solucions departamentals i administratives, els percentatges es situen amb un grau satisfactori entorn al 78 i al 75% respectivament.

Respecte a l’HC3 continua en constant evolució i cada vegada la publicació de les dades és més estructurada. Per part de la integració d’informació mitjançant el sistema social i sanitari, es continua treballant i avançant. Actualment, s’està portant a terme el pilot entre tres centres d’Atenció Primària i dues Àrees Bàsiques de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

En referència a LMS, el desplegament continua sent molt satisfactori entre els ciutadans. El número d’accessos augmenta favorablement, donat que cada vegada s’ofereixen més funcionalitats i serveis. Ja són al voltant de 400.000 els ciutadans que disposen d’accés a LMS.

Una altra dada rellevant ha sigut l’evolució en la utilització d’estàndards internacionals per part de les Entitats Proveïdores. Des del 2013, l’ús tant d’estàndards d’HL7 com dels vocabularis controlats internacionals LOINC i SNOMED CT han anat augmentant progressivament.

Pel que fa a l’intercanvi electrònic de dades es fa majoritàriament entre les línies assistencials: d’Atenció Primària, Atenció Hospitalària i Atenció Sociosanitària. L’intercanvi ha incrementat aproximadament en un 10%.

Respecte a la imatge mèdica, la tendència internacional evoluciona cap els models en cloud. De les Entitats Proveïdores que disposen de departament de diagnòstic per la imatge, el 72% comenta que estaria interessat en treballar en aquest model. Hi ha hagut un increment del 5% respecte al 2016.

En referencia a la mobilitat, al voltant del 12% de les EP han comentat que disposen d’apps de salut a nivell corporatiu destinades a donar serveis als ciutadans. Destaquen les apps destinades a: geolocalització de centres, gestió de visites, temps d’espera en temps reals i visites virtuals. D’altra banda, cal afrontar algunes barreres que han comentat les entitats pel que fa a l’adopció d’aquesta tecnologia dins dels centres com són: un alt cost addicional seguit de la dificultat d’integrar les dades generades del pacient als sistemes d’informació.

La pràctica de la telemedicina manté la tendència dels darrers anys. L’ús del telediagnòstic i la teleconsulta es situa al voltant del 70% i l’ús de la telemonitorització continua la seva tendència al voltant del 20%.

Amb l’objectiu de continuar millorant la pràctica assistencial es plantegen quatre grans reflexions:

  • Seguir potenciant la connexió i l’intercanvi de dades entres salut i social. 
  • Avançar en la digitalització de processos a l’atenció a la persona. 
  • Introduir eines de suport a la decisió clínica mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial
  • Evolucionar en l’empoderament de les persones en tenir cura de la seva salut.

Compartir